dimecres, 1 de juny del 2016

Què volem aconseguir quan parlem d'educar?

Potser perquè la meva formació tendeix a científica tinc el vici de plantejar-me les coses partint d'unes certes consideracions de base. Quan llegeixo i escolto el que la gent te a dir sobre educació observo que, a més de les crítiques més o menys objectives que es puguin fer, subjau una determinada consideració del que hem d'esperar de l'educació. 
Així per exemple, hi ha qui considera que l'escola -recalco el darrer terme- ha d'ensenyar a ser feliç, o si més no ha de donar les eines per a ser-ho, mentre que d'altres -normalment més vinculats a tasques administratives- parlen d'una educació per a ser competitius. 
Està clar que partint de discrepàncies d'aquesta volada, serà difícil posar-se d'acord. Així doncs, potser ens convindria començar per enunciar què hem de voler de l'educació. Fixeu-vos que la qüestió vol ser intencional -parla d'objectius, de desitjos- però té també un biaix possibilista. És a dir, s'intueix que hem de tenir en compte també allò que és possible.
No es tracta, però, de parlar del que ens podem permetre -és a dir, d'allò que ens "podem pagar"- sinó del que pertoca a una institució educativa. És a dir, les preguntes que ens hem de fer han de ser sobretot sobre si pertoca a algú, a algú altre si voleu, -que representi l'estat o, si es vol replantejar radicalment, a algú pagat per nosaltres- fer determinades coses.
En aquest sentit, doncs, plantejaré les següents preguntes que miraré de contestar, des d'un punt de vista personal, en properes entrades potser al ritme que es produeixin en determinats mitjans aportacions en aquest sentit.
Si vull mantenir un ritme d'escriptura que ara mateix no em puc permetre -és a dir, ser dinàmic, ràpid, reactiu- em temo que allò que escrigui no tindrà la qualitat necessària per a ser una bona lectura. Espero que la pràctica, però, em permeti corregir algunes coses i remeto al -suposat- lector la indulgència necessària per poder obviar les altres.
Sigui com sigui, començo fent-me les següents preguntes:
  • Qui s'ha d'encarregar de l'educació de les noves generacions? L'Estat o els progenitors? En base a què justifiquem la nostra resposta?
  • Si acceptem que la primera de les nostres opcions, l'Estat,  què considerem que justifica aquesta tasca? Què comporta en relació a la finalitat de la institució?
  • Què tenim dret a demanar? Tenen els pares prioritat a l'hora d'exigir el que s'ha de fer amb els seus fills a nivell educatiu? Podem parlar d'educació "a la carta" tal com es fa sovint?
  • Què volem dir, doncs, amb conceptes com "autonomia de centre", "llibertat de tria" i altres expressions similars?
Ampliaré aquestes preguntes en properes entrades i miraré de contestar, des del meu punt de vista, algunes de les formulades. Les respostes, és clar, tindran més valor en la mesura que aclareixin a què em refereixo en parlar de determinades idees i expressions més que no pas com a respostes autoritzades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada